Molt bon dia, famílies!
La feinada ha estat nostra aquest matí per fer allò que no agrada a ningú, que és fer la motxilla per marxar. Que diferent era quan ens la fèiem per venir cap aquí, no? Les ganes que hi posàvem, les pessigolles a la panxa, la curiositat sobre què ens esperava... i ara, ara que ho hem passat tot, tot el que hem viscut ho hem de posar de nou a la motxilla. Feina rai.
Però espereu, que encara us hem d’explicar com ha acabat la
nostra aventura! I quina manera d’acabar!
Ahir al matí, després de totes les lliçons rebudes i
apreses, era el moment de posar a prova la nostra vàlua com a jedis. Sí, és
estiu, però això no deixa de ser una acadèmia i ahir tocava examen! Res de
paper i llapis, però. Sabates de córrer i molta energia. Mitjançant diferents
proves vam repassar tot el que hem anat aprenent al llarg d’aquests dies, i no
ho podíem fer millor! Però hauríem d’esperar fins la tarda per saber-ne els
resultats... quins nervis!
L’esperat moment va arribar. El gran Xavi-Wan Kenobi, el
director de l’Acadèmia Jedi, es va plantar davant de tots nosaltres amb el seu
posat ferm i seriós. Davant l’expectació i la respiració continguda dels
candidats a jedis, ens va anunciar que tots havíem superat l’examen amb èxit i
que, per tant, la nostra preparació havia acabat i ja érem jedis de cap a peus.
Per fi! Encara ens costa de creure!
Així, doncs, al vespre, ens vam mudar amb els nostres
uniformes jedis, i va començar la cerimònia de graduació de tots els alumnes, amb
un emotiu discurs del director i l’entrega de les bandes i les medalles d’honor.
Fèiem una pinta extraordinària!
Un cop acabada, ja era hora de sopar, i és que això de fer
exàmens i cerimònies fa venir molta gana! Va ser, però, un sopar diferent, un
sopar de gala, de dos en dos, i amb un menú selecte. Ens ho mereixíem!
Potser ja ens havíem graduat, però els problemes no s’havien
acabat... les expressions d’alegria i l’emoció d’haver arribat fins aquí, de
cop, es van esfondrar amb l’arribada del temible Darth Mandingo, acompanyat pel
seus sequaços clons. Feia molt de temps que esperàvem aquest moment, d’estar
entrenats completament per a poder enfrontar-nos-hi i ajudar al nostre mestre
Jo-An Gin a derrotar-lo. La lluita va ser aferrissada, i semblava que tot es
quedaria en res si fallàvem un sol pas, però vam ser valents i no vam abandonar
la batalla, ja que hi teníem moltíssim en joc. Vam posar en pràctica tot el que
havíem aprés: les tècniques amb l’espasa, la Força... i amb els crits
i la força de tots plegats vam poder fer-lo caure a terra per a que Jo-An pogués
derrotar-lo. Però la sorpresa va ser descomunal: en treure’s la màscara, vam
descobrir, amb els ulls com a taronges, que sota l’aparença de Darth Mandingo s’amagava
Ar-Nau Gin, germà de Jo-An Gin i un dels nostres mestres.
Corromput pel costat fosc, havia estat fingint que ens
ajudava mentre boicotejava els nostres plans. Penedit per les seves accions, va
demanar-nos que el perdonéssim pel mal que ens havia causat. Com a bons jedis,
no podíem fer altra cosa.
Els nens i nenes de minicolònies també van acabar al seva aventura amb èxit, ens han explicat. La recerca de l'Olaf va donar els seus fruits i per fi van retrobar el seu encantador amic. De ben segur que han viscut una gran experiència, les seves cares ho diuen tot. I el seu petit món, aquests dies, s'ha fet una mica més gran.
Aquest matí, el nostre últim matí, i encara commocionats per
tot el que va passar, hem encabit tota l’habitació dins les motxilles, i tots
els racons de la casa, on tantes hores i aventures hem passat, han quedat
despullats. Dins el pit tenim una sensació estranya... hi ha algun nom per
explicar allò que sents quan et sents buit, però a la vegada... ple? Ens
encongeix el cor haver de marxar, però tot el que ens emportem no ens ho traurà
mai res ni ningú. I, quan arribem, lluirem amb orgull les rascades al genolls, els
blaus i algun que altre tall. Perquè cada ferida té una història i cada moment
que hem superat el dolor guarda un trosset de satisfacció. Sabem que no importa
si portem la samarreta bruta o els cabells despentinats si allò que estem fent
ens omple i ens fa grans. I no ho dubteu, que ens hem fet grans. I que som capaços
de donar molt, d’estimar, d’assumir responsabilitats, i de menjar-nos tot el
que tenim al plat. Som capaços de fer-ho tot i més, i a vegades no en som
conscients. Recordeu-nos-ho sempre que pugueu, recordeu-nos, si us plau, com en
som, de grans i capaços. I serem invencibles.
De part de l’equip de monitors i monitores de l’Esplai Apassomi, moltes gràcies per confiar en nosaltres un any més, i per deixar-nos ser nens una vegada més.
Recordatori: Us recordem que avui ens veiem a la casa de colònies la Ruca a Avinyó a les 16h.